Cómo hacer que tu ordenador con Ubuntu se apague solo

Si te interesa que tu ordenador con Ubuntu se apague solo al cabo de unos minutos, o a una cierta hora, puedes hacer lo siguiente:

a) Para que se apague automáticamente al cabo de X minutos, por ejemplo 30:

ubuntu@ubuntu:~$ sudo shutdown -h +30

b) Para que se apague automáticamente a una cierta hora, por ejemplo, a las 15:32h:

ubuntu@ubuntu:~$ sudo shutdown -h 15:32

Has anyone successfully flown through yourtriplanners.com?

A few months ago I was willing to buy a ticket Barcelona-Buenos Aires through this website, yourtriplanners.com.

In fact I booked the ticket; apparently with "Iberia" airline, but finally I didn't pay it.

Why did I reserve my ticket with yourtriplanners.com? 

I was looking for the cheapest flight to Buenos Aires (usually it is a very expensive flight) and my girlfriend told me she had found the cheapest through this website, yourtriplanners.com. Usually this flight costs at least 800€ and they offered it for 580€. It was cheap enough to be attractive (to buy it through them, an unknown travel agency instead of the one I would usually use) but not as cheap as to think it was a fake.

I usually use kayak.com, edreams.com and rumbo.es to buy my flight tickets (usually the cheapest) but yourtriplanners.com was cheaper than these others.

The website seems to be serious (Be careful, it is unbelievable, but it is still on-line):

You can find an email address and a telephone number, and the search engine worked really well.

So, I "booked" my ticket. After it, I received an email confirming the seat availability and telling me I had 48 hours to make the payment. They held my ticket during these 48 hours. The available payment methods were:

• Bank Transfer
• PayPal (only for orders below USD 1000 or equivalent, subject to PayPal limitations)
• Western Union (we compensate the transfer fees and provide 3.2% discount to the order amount)

I was really surprised by the fact I could not make the payment through credit card...

Five minutes after my reservation I received a phone call from yourtriplanners.com confirming the flight and asking me if I had any question. 

This call made me think that it was a serious company but I was not sure, I felt there was something strange. 

I made Internet research and by that time (August 2011) I didn't find any comment about bad experiences or bad opinions about them.

I checked directly with Iberia whether my supposed flight existed (that route at that time), and all was correct.

The next day I had some questions to do about my flight to yourtriplanners.com and I decided to call to the phone number that appeared in the emails I had received (and the phone numbers that appeared at the website as well), but no one answered the phone. I called a lot of times in the morning, in the afternoon, and nobody ever took the phone. I wrote an email as well, and I did not receive a response until a few hours later, but this made me suspect about the reliability of yourtriplanners.com

When I chose "Western Union" as payment method (just to see the details of the payment), I saw the recipient city was Manila, in Philippines. 

I called again (nobody answered the phone) and I wrote an email telling them that I did not understand why they didn't offer credit card payment method and why if they were a Denmark company the payment was to be sent to Philippines. 

Seeing nobody answered me and that I definitively had completely lost my confidence in this travel agency, I wrote another email telling them I wanted to cancel my reservation because I had bought my flight ticket through another travel agency.

Next day they sent me an URL with an image done by them that seemed to be the airline tickets...

Sometimes I ask myself why I bothered to try to buy the ticket with them, and I suppose it is because I wanted to save a little bit of money! I was clutched to the idea I could pay less for my ticket. 

Five months later, I don't know whether if I would have paid, I would have received a real ticket, but I think according to the facts you cannot trust them. I have done Internet research and now, five months later, I have found bad opinions and experiences like mine:

http://www.scambook.com/report/view/31161/yourtripplanners.com-False-Advertising-for-703.95-on-08-09-2011

http://yourtripplanners.pissedconsumer.com/

http://www.webutation.net/go/review/yourtripplanners.com#

Be careful because this website is still on-line.

Contractura del trapecio y del esternocleidomastoideo

Me he contracturado los músculos: trapecio y esternocleidomastoideo 3 veces en unos 6 años.

Normalmente tengo una semana de aviso con dolores varios en la zona, dolores al girar la cabeza hacia un lado, al mirar abajo, al mirar arriba, etc. Estos dolores en dos ocasiones acabaron en una contractura y en otra ocasión la contractura apareció casi repentinamente; con un pequeño gesto (digamos malo) al levantarme de la cama.

Cuando me quedo contracturado sufro un dolor muy intenso en la parte superior de la espalda hasta el cuello y me quedo con la cabeza inclinada (siempre hacia el mismo lado) unos 30 grados (no lo he medido exactamente) y no me puedo mover de esta postura porque si no los dolores son insoportables.

Siempre que me ha pasado mi solución pasa por ir de urgencias al hospital; me pinchan relajante muscular y antiinflamatorio, me recetan pastillas y me indican reposo con collarín durante una semana, nada de movimientos bruscos, etc.

Es un proceso lento e incómodo pero al cabo de unos 10 días, estoy bastante bien.

Analizándolo y hablando con diferentes médicos, en mi caso deduzco que me pasa por los siguientes motivos (sí, es bastante típico, no he hecho ningún descubrimiento espectacular, pero tal vez a alguien le sirva).

Es una suma de:

- No tener los músculos fortalecidos por llevar tiempo sin practicar deporte (ejemplo: natación).

- Malas posturas al estar sentado.

- Situación del PC. La pantalla debe estar a la altura de los ojos. Llevo mucho tiempo trabajando con portátil y por lo tanto, es normal tener que estar con la cabeza inclinada hacia abajo. Así que, hay que elevarlo para que, repito, quede la pantalla a la altura de los ojos.

- Almohada. Hay gente a la que no le afecta mucho, pero a mí, muchísimo. A la mínima que uso una almohada demasiado alta, demasiado baja, demasiado dura o demasiado blanda me levanto al día siguiente con dolores.

Se supone que la almohada debe hacer que cuando estemos estirados nuestra columna quede recta. (Es también algo evidente pero estoy seguro de que mucha gente no lo tiene en cuenta).

- Estrés. A mí me afecta muchísimo en estas contracturas. Se me cargan los músculos de la espalda, y sumado a los puntos anteriores, me hace sufrir mucho. Yo diría que es la gota que colma el vaso, aunque puede ser que la gota en cuestión sea alguno de los otros puntos.

Éste es un punto más difícil de tratar. ¿Cómo hacer que el estrés no influya negativamente? Hay diferentes opiniones al respecto. Probablemente no hay forma (o la desconozco) de hacer que el estrés no influya negativamente. Tal vez se trata de, en épocas de estrés, o al empezar a notar algunos dolores, realizar ejercicios de relajación. Algunos me han hablado del Yoga, otros de Pilates, otros de Meditación, o básicamente intentar estar relajado. Imagino que es un trabajo psicológico, pero no sé decir más en estos momentos.

Una médico me recomendó Acupuntura, se ve que va bien.

Lo que voy a hacer a partir de ahora para que no me pase o me pase menos es:

1- Deporte para fortalecer la musculatura; el mejor, natación.

2- Tratar de obsesionarme con tener buenas posturas al sentarme.

3- Tener pantalla del ordenador a la altura de los ojos.

4- Ver cuál es la mejor almohada que puedo usar.

5- Quiero probar el Yoga.

6- Dejar caer brazos y hombros al notarlos tensos y agarrotados. Me he dado cuenta de que a veces, caminando por la calle (generalmente cuando hay mucho ruido) de repente noto que tengo los músculos de la espalda completamente "tensionados", con los hombros hacia arriba. Automáticamente relajo la musculatura y evito estar en tensión. Creo que ayuda bastante a evitar las contracturas y deduzco que nos "tensionamos" en situaciones de estrés.

 Animo a las personas que sufran todo tipo de contracturas y les recomiendo analizar las causas de su caso en particular para tratar de poner remedios lo más efectivos posibles.

Convertir vídeo .ogv a .avi

Si usas Ubuntu y por cualquier motivo un día necesitas pasar un vídeo en formato .ogv a formato .avi, abre el terminal y escribe:

ubuntu@ubuntu:~$ sudo apt-get install mencoder

y en el directorio donde tengas el fichero en .ogv:

ubuntu@ubuntu:~$ mencoder nombrefichero.ogv -ovc xvid -oac mp3lame -xvidencopts pass=1 -o nombrefichero.avi

Y ya tienes el fichero también en formato .avi

Les Comunitats Catalanes a l'Exterior (CCE)

País: Argentina
Localitat: Paraná (capital de la província “Entre Ríos”, uns 270.000 habitants i 50km², ciutat a uns 500km de Buenos Aires). 

Vaig anar a Paraná a celebrar dues coses: la Diada nacional de Catalunya i el quinzè aniversari del Casal Català de Paraná. Paraná es convertí doncs, aquest 2011, en la seu de la celebració oficial de l'Onze de Setembre a l'Argentina, amb la presència de representants d'altres casals catalans de l'Argentina i, com no, de la Delegació del Govern de la Generalitat a l'Argentina.

Quan vaig arribar al Casal em van rebre representants del casal, argentines, parlant un perfecte català. Al cap d'una estona em vaig acostar a una d'elles (l'M) i li vaig dir: “Hola, tu ets catalana, no?” i ella va respondre; “No, sóc argentina”. La veritat és que em vaig quedar una mica descol·locat ja que vaig pensar: “Sóc a l'Argentina, a Paraná, parla perfecte català, no pot ser argentina”.
Vaig preguntar: “Com? Argentina?... Per què parles català?”

- Sóc catalanòfila -va dir M. 

- Com? Catalanòfila...? Per què catalanòfila? (La veritat és que no havia sentit mai aquest terme).  

I aquesta és la història: 

- L'any 90 i poc va venir un estudiant universitari català d'intercanvi. Al cap d'uns mesos va venir la seva mare a visitar-lo i un dia els vaig sentir parlar. No entenia res però em va semblar una llengua preciosa, i tota emocionada, mentre les llàgrimes em queien dels ulls em vaig acostar i els vaig preguntar: “Quina és aquesta llengua tan maca en què parleu?” “Català” em van respondre. 
D'aquesta forma em va néixer l'interès d'aprendre el català i conèixer més sobre Catalunya.

Aquesta història em va posar la pell de gallina, potser també per la intensitat i sentiment que hi va posar M quan me la va explicar. En la meva vida no m'he trobat ningú que hagi tingut la necessitat d'aprendre una llengua i una cultura fruit d'un esdeveniment com aquest.

 Foto de grup davant el Casal Català de Paraná

M parla un català perfecte, té el nivell D i és professora de català. Jo la feia de Girona, per l'accent.

Però no és una qüestió únicament de la llengua. Ella se sent i viu com una catalana. Li encanta i coneix a la perfecció la història de Catalunya, la cultura catalana, escriptors, cantants, programes de televisió, festes, tradicions... Tot. En definitiva, és catalana.

M fa 200 km. d'anada i 200 km. per tornar un dia a la setmana per donar classes de català al Casal de Catalunya de Paraná a altres catalanòfils (sí, n'hi ha més) o a descendents de catalans.

M no ho sap, però em va transmetre quelcom especial i em va fer pensar molt sobre moltes coses.

És curiós com hi ha gent lluny, molt lluny de Catalunya i Espanya, als qui es podria dir que en part el català “ni els va ni els ve”, que estima tant el català o com a mínim li té un respecte enorme. Viatjant i parlant amb gent d'altres països veig que es veu el català i la cultura catalana com una riquesa (riquesa per a tots els catalans i espanyols) que s'ha de conservar. No em deixa de sorprendre que dins la pròpia Espanya i Catalunya hi hagi gent que ho vegi completament diferent.

En el fons crec que no parlo de territoris, de fronteres ni de banderes. Parlo de persones. Parlo de la influència que té una llengua, cultura, etc. sobre les persones, sobre les emocions.

La base, el punt de partida, ha de ser respectar al diferent; respectar al que, tot i que no ho entenguem, parli una llengua diferent i se senti identificat amb una cultura diferent. L'important no és que els altres ho entenguem, és que el que ho senti, ho senti o no. És que els altres no ho hem ni tan sols d'entendre, simplement ho hem de respectar.

Centro aquest escrit en el català i en el cas del Casal de Paraná perquè sóc català i vaig viure aquesta experiència en aquest casal, però ho generalitzo a totes les Comunitats de l'exterior, de tots els països i nacions, i de totes les llengües, sobretot de les minoritàries i les minoritzades, que se suposa que tenen un potencial perill d'extinció major que les altres. 

Vull aprofitar per fer saber als ciutadans d'arreu que fora de Catalunya existeixen el que s'anomenen les Comunitats Catalanes de l'Exterior (CCE): Comunitats Catalanes a l'Exterior (CCE)

Aquestes es dediquen a difondre la llengua i cultura catalanes però de tal forma que estic convençut que els catalans que viuen a Catalunya se sorprendrien i s'alegrarien moltíssim de saber-ho i veure-ho de prop. Hi ha molta gent que ho deu saber, però també penso que n'hi ha molta que no ho sap, i la feina que aquestes persones desenvolupen des de fora ha d'arribar també a Catalunya. 

Amb aquesta intenció, sis membres del Grup de Joves del Casal dels Països Catalans de La Plata -Rocío Cerdà, Núria Ciciarelli Torres, Laureano Debat, Juan Manuel Ibáñez, Diego Lastiri Torres i Verónica Lastiri Torres- han escrit un llibre anomenat 'Catalunya al Con Sud d'Amèrica' que explica la història i les activitats que duen a terme les comunitats catalanes d'Argentina, Brasil, l'Equador, Paraguai, Perú, Uruguai i Xile. L'he tingut a les mans i el recomano. Podeu descarregar el llibre aquí

 Presentació del llibre "Catalunya al Con Sud d'Amèrica", al Casal Català de la Plata (Felicitats també al Casal Català de la Plata pel seu 15è aniversari)

Dedico per tant aquest escrit a totes les persones que conformen les Comunitats Catalanes a l'Exterior, de tots els països del món de fora de Catalunya, i que des de molts quilòmetres parlen, llegeixen, escolten i senten el català, el practiquen, l'ensenyen, el transmeten i al cap i a la fi treballen perquè aquesta llengua i la nostra cultura no només no desaparegui sinó que s'estengui i es conegui més, fora de les nostres fronteres.